Margarida Xirgu va néixer el 18 de juliol de 1888 en la localitat catalana de Molins de Rei, a la província de Barcelona. Filla de Pedro Xirgu i Martí i Josefa Pujarà Polls, quan va complir vuit anys la seva família es va instal·lar a Barcelona. En 1900 va començar a treballar en un taller de pasamanería i es va aficionar al teatre a la seu de l'Ateneu (Districte V) de Barcelona, al que era assidu el seu pare. En 1902 va debutar com aficionada en el Saló Asiàtic de Barcelona amb l'obra LO NUVO, de José Feliú i Codina. Un any més tard va actuar a Don Álvaro o la força del si no, d'Ángel de Saavedra, a l'Ateneu del districte cinquè.

Xirgu cap el 1911

En 1905 li van diagnosticar una malaltia pulmonar. No obstant això, va començar a col·laborar amb "Gent Nova" de Badalona. El novembre de 1906 va ser contractada per primera vegada per actuar en el teatre Romeade Barcelona en el paper de Blanca en l'obra Mar i Cel, d'Ángel Guimerá. En 1907 va morir el seu pare i Margarita es va fer càrrec de la família.

Al setembre de 1910 es va casar amb Josep Arnall, qui moriria a l'Havana en 1936. Margarita va tornar a casar-se cinc anys més tard amb el seu amic Miquel Ortín, del que ja no se separaria.1​

Actriu professional

Va començar la seva labor com a actriu en grups d'afeccionats des de nena i va debutar professionalment amb la companyia de Josep Santpere. En 1910 va formar la seva pròpia companyia, i va estrenar, entre unes altres, les obres Andrónica i La Reina Jove al Teatre Romea de Barcelona, la qual cosa li va proporcionar un gran prestigi a l'escena catalana.

Caricaturitzada per Tovar (1918)

Entre 1909 i 1916 va intervenir en algunes pel·lícules, i després d'aquesta experiència no va tornar a posar-se davant una càmera més que en una ocasió, en 1938, amb el film argentí Noces de sang.


El 1914 va donar el salt a Madrid, on va treballar en el Teatre Español, interpretant obres de Valle-Inclán (estrena de Divines paraules, 1933), George Bernard Shaw, Gabriele D'Annunzio, Alejandro Casona (La sirena encallada, 1934) i Federico García Lorca, del que va ser assídua col·laboradora, doncs el poeta de Font Vaquers va estrenar gairebé totes les seves obres importants amb ella: Mariana Pineda, amb decorats de Salvador Dalí (1927); La sabatera prodigiosa (1930), Erma (1934), Donya Rosita la soltera o El llenguatge de les flors (1935) i el reestreno de Noces de sang (1935), amb escenografia de Caballero.

En 1933 va aconseguir actuar en el Teatre romà de Mèrida, marcant el començament del Festival de Teatre Clàssic de la capital extremenya.


Exili a Sud-amèrica

Poc abans de l'inici de la Guerra Civil Espanyola va emprendre una gira per Sud-amèrica amb obres de Lorca. En 1937 va fer Erma i Donya Rosita en el Teatre Odèon de Buenos Aires. En 1938 va actuar en la pel·lícula argentina Noces de sang, dirigida per Edmundo Guibourg.

Amb el triomf franquista el 1939 es va exiliar, vivint tant a Xile com a Uruguai i a Argentina. L'any 1945 va estrenar en el Teatre Avinguda de Buenos Aires l'últim drama de Lorca, La casa de Bernarda Alba.


A Montevideo va representar obres d'autors espanyols i va obtenir el càrrec de directora de l'Escola Municipal d'Art Dramàtic (EMAD) en 1949. Al costat d'ella es van formar actors de la talla d'Amelia de la Torre, Càndida Losada, Enrique Diosdado, Alberto Closas i Sancho Grácia. Va actuar i va dirigir en la Comèdia Nacional d'Uruguai al Teatre Solís de Montevideo a la jove Xina Zorrilla a Romeo i Julieta, Somni d'una nit d'estiu i Noces de sang.

Va obtenir la nacionalitat uruguaiana, va comprar una casa al balneari de Punta Balena, a Maldonado i va romandre a Uruguai durant els seus últims vint anys de vida.